Puc menjar all amb diabetis?

L’all és una planta que s’utilitza en molts països com a condiment. Té un gust picant i una olor específica. L’all s’ha utilitzat com a aliment durant molts segles. Hi ha moltes supersticions associades a aquesta planta. Es creu que l’all té moltes propietats útils. És possible menjar per a persones amb diabetis.

Informació general

L’all és un membre del gènere Onion de la subfamília Onion. Les muntanyes d’Àsia Central, principalment Turkmenistan, són considerades la seva terra natal. El primer país que va iniciar el cultiu de l’all va ser l’Índia. Curiosament, aquesta planta no s’utilitzava per al menjar. Els objectius de créixer-lo fins avui no estan clars.

Cap al 5000 aC, l'all es va distribuir àmpliament en molts països del Món Antic. Se sap que a Egipte, els treballadors que van construir les piràmides es menjaven alls. Es creia que la planta els dóna força. Una vegada en un dels llocs de construcció es va produir un motí a causa del fet que els treballadors no rebien la seva porció d'all. A més, la planta s’utilitzava amb finalitats rituals a l’enterrament d’alguns faraons. Més de 20 tipus de drogues de l’època s’elaboraven amb alls.

Ara l’all s’utilitza com a condiment a gairebé tots els països. És un component tradicional de molts plats asiàtics i nord-africans. Al Japó, l’all, cuinat d’una forma especial, s’utilitza com a plat dolç independent. Una gran quantitat de receptes de medicina tradicional s’associen a aquesta planta.

Les propietats dels alls

L’all conté una gran quantitat d’aminoàcids i olis essencials. Aquests últims determinen el seu sabor i olor específics. L’allicina, un oli específic que es troba a l’all, és un potent antioxidant. Les seves propietats han cridat l’atenció dels científics, ja que no hi ha substàncies que puguin ser comparades amb aquesta en capacitats antioxidants.

L’all és un titular de rècord d’àcid ascòrbic, que també té propietats antioxidants. A més, aquesta planta conté moltes vitamines B, sobretot piridoxina. A l’all hi ha més oligoelements que vitamines. És campió en contingut de calci i fòsfor. A més, els alls contenen molt potassi i magnesi. Totes aquestes substàncies determinen les seves propietats beneficioses:

1. Antisèptic. L’all és perjudicial per a bacteris, virus, fongs, paràsits i protozous. Durant molts mil·lennis s’ha utilitzat com a antisèptic i antihelmíntic. Aquestes qualitats estan determinades per la presència d’al·licina i d’altres volàtils.
2. Antiinflamatori. Les substàncies biològicament actives que conté l’all actuen com l’àcid acetilsalicílic. Redueixen les reaccions inflamatòries al cos i ajuden a baixar la temperatura corporal durant la febre.
3. Mantenir l’activitat cardíaca. Perquè el cor funcioni de forma rítmica necessita dos oligoelements: potassi i magnesi. L’all conté un gran nombre d’ells, cosa que redueix el risc d’arítmies en les persones que utilitzen aquesta planta.
4. Baixada de la pressió arterial. L’all té un efecte vasodilatant, que ajuda a disminuir la pressió arterial i a reduir el risc de desenvolupar hipertensió.
5. Motilitat i secreció millorades del tracte gastrointestinal. L’all irrita les parets del canal digestiu, que inicialment millora la secreció a totes les parts del tracte i, a continuació, la motilitat intestinal.
6. Normalització del metabolisme dels greixos. Aquesta planta ajuda a reduir les lipoproteïnes de colesterol i de baixa densitat, cosa que redueix el risc de desenvolupar aterosclerosi. A més, l’all impedeix el desenvolupament de l’obesitat.

All diabètic

En la diabetis, el funcionament del pàncrees es veu deteriorat i, per tant, disminueix la quantitat d’insulina. L’all estimula el pàncrees, fet que augmenta la secreció d’insulina. En aquest sentit, l’all en diabetis es pot considerar un producte terapèutic.

L’all no l’ha de consumir les persones que pateixen úlcera pèptica de l’estómac i duodè, ni tampoc gastritis hiperacida. A més, el seu ús no és recomanable per a persones propenses a diarrea o que pateixen diferents tipus de pancreatitis.

Es pot concloure que l’all té moltes propietats útils que poden reduir les manifestacions de la diabetis. L’ús d’all és útil per a pacients amb diabetis, però només amb moderació i sempre que no hi hagi contraindicacions. Entre aquestes contraindicacions es troben malalties del tracte digestiu i de les glàndules digestives.

Vídeo: all per a diabetis